[Moebius]

Es una delicia de libro. Creo que ya esta traducida al castellano.

"Una vida esquifida com una pedreta bonica. Una vida que capiga en una butxaca. Una vida com un anell, com una avellana. A una no li diuen que les pedres petites es perden. S'escapen pel forat d'una butxaca. I que si es perden, ja no en pot triar cap altra. Que a pedreta perduda, pedrera perduda. Llença-hi el cor, tambe, aqui al mig del cami, entre el fang i les romegueres. Llença-hi l'alegria. Llença-hi l'anima i les abraçades i els petons i el llit de matrimoni. Per la força, per la força. I ara lleva't i mira't aquest mati tan prim i tan blau. I baixa a la cuina i fica't menjar dins de la boca, i despres fica'l dins de la boca dels nens, i despres dins la boca del vell, i despres dins de la boca de les vaques i dels vedells i de la truja i de les gallines i de la gossa. A la força, a la força. Fins que una s'oblida de tot, de tanta força bruta".

"La meva son es tan profunda que es fica sota els mars. El mar m'havia cobert, mil.lennis enlla i amb prou feines si el recordo. Cega i sorda i adormida com soc. Fora, fora. Creixeu, molses. Reproduiu-vos, bestioles, que el tum-tum de les vostres potetes em bressola, que el crec-crec de les vostres arrels m'agombola. Que res durara gaire estona. Cap cosa. Ni la quietud. Ni la calamitat. Ni el mar. Ni els vostres fillets tan lletjos. Ni el terra que aguanta les vostre potes escarransides".

Lo he copiado en catalan porque el libro lo tengo en ese idioma.
Mañana lo traducire.